Anar al contingut principal

Tipus de moviment

El moviment és essencial per a la connexió entre els organismes i els seus hàbitats, tant espacialment com temporalment. Per tant, els canvis als desplaçaments poden generar impactes significatius a escala de l’ecosistema. A més, els animals també es desplacen en reacció a variacions al seu entorn (Dingle, 2014). Per comprendre millor l´etologia animal, se solen categoritzar els patrons de comportament. En aus, generalment es distingeixen entre  espècies sedentàries/residents i migratòries segons els seus moviments post-reproductius: són “sedentàries” aquelles que romanen a la mateixa zona durant tot l’any i “migratòries” aquelles que realitzen desplaçaments estacionals. No obstant això, aquestes classificacions encobreixen una variabilitat més gran, incloent la pròpia versatilitat dins de la mateixa espècie. Newton (2010) proposa sis categories basades en la distància recorreguda, la durada i la direcció d’aquests moviments:

  • Moviments quotidians rutinaris
  • Moviments de dispersió
  • Migració dispersiva
  • Migració
  • Irrupcions
  • Nomadisme

Totes les aus realitzen moviments rutinaris diaris, normalment curts, en totes direccions i restringits a una àrea de campeig circumscrita. Per exemple, els vols quotidians entre les zones de nidificació o dormidor i les àrees d’alimentació.

Tant en aus sedentàries com migratòries els exemplars immadurs poden realitzar moviments dispersius des de la zona natal, normalment sense una adreça preferent i amb durades variables depenent de l’espècie. Habitualment aquesta dispersió no suposa un viatge de tornada i els individus implicats acaben assentant-se en una àrea llunyana per criar (dispersió natal). De vegades els adults realitzen canvis a les zones de nidificació i llavors es coneix com a dispersió reproductiva.

Moltes espècies d’aus realitzen veritables migracions, moviments que es caracteritzen per l’entitat del desplaçament, la direccionalitat, la regularitat espaitemporal del mateix i l’escala poblacional implicada. Solen ser una resposta a l’estacionalitat dels recursos i suposen un viatge d’anada i tornada entre les zones de reproducció i les zones d’hivernada (o de “no cria”). A l’hemisferi nord les aus es desplacen des de les àrees de cria del nord fins a les zones d’hivernada al sud, mentre a l’hemisferi sud passa el contrari. No obstant això, hi ha algunes espècies que migren longitudinalment o altitudinalment, comportament que també es defineix com a trashumància. Un cas particular és la migració dispersiva, en què els desplaçaments postreproductors poden ocórrer en qualsevol direcció (com en la dispersió) però en aquest cas impliquen un viatge de tornada a l’àrea de cria.

Les irrupcions (o invasions) són moviments irregulars i impredictibles normalment causats per episodis de sobreabundància en la disponibilitat d’aliment, augmentant l’èxit reproductor i la supervivència juvenil de les espècies d’aus implicades. Aquestes circumstàncies poden provocar fluctuacions poblacionals i moviments massius d‟una part variable de la població d‟aus que es desplaçarà a la recerca d‟aliment.

Les espècies que realitzen moviments nomàdics es desplacen de manera complexa i de vegades irregular pel paisatge, adaptant-se a recursos fluctuants i oportunitats de reproducció o alimentació. Algunes segueixen rutes específiques per buscar punts crítics de recursos, mentre que d’altres es mouen de manera més aleatòria i s’estableixen quan les condicions són favorables.

A nivell pràctic, es poden identificar els diferents tipus de moviments de les espècies amb molt de detall gràcies als plans de marcatge i seguiment que es duen a terme des de fa més de 12 anys pel programa Migra.

Dingle, H. 2014. Migration: The Biology of Life on the Move.Oxford: Oxford University Press.

Newton, I. 2010. Bird Migration. William Collins: London, UK.

Sara Morollón i Alexandre Onrubia

WordPress › Error

S'ha produït un error crític al lloc web.

Aprèn més quant a la solució de problemes del WordPress.