Anar al contingut principal

Àguila calçada

Hieraaetus pennatus

L’àliga calçada té una distribució àmplia a la península Ibèrica, així com a Illes Balears, i manca com a reproductora a Eivissa, Formentera i Canàries. Prefereix els hàbitats forestals i un clima càlid. Tot i que és una espècie tradicionalment migradora, des de finals de la dècada de 1980, s’ha observat un increment del nombre d’exemplars que passen l’hivern al nostre país.

Informació tècnica

Anys d'anellament

2011 / 2012 / 2013 / 2014

Descarregar la monografia

Dispositius emprats

Àguila calçada Àguila calçada

Exemplars per província

2 Badajoz
2 Madrid
1 Baleares
1 León

Més informació en altres webs sobre
Àguila calçada

Atles europeu de migració

III Atlas SEO/BirdLife

Guia d'ocells · SEO/BirdLife

Anellament · SEO/BirdLife

Agraïments

En primer lloc, des del comitè editorial volem agrair als autors dels capítols tot el seu esforç, treball i dedicació per poder compilar en aquesta obra tots els coneixements sobre els moviments, migració i ecologia espacial de l’àliga calçada.

El treball de camp dins del programa Migra necessari per a la localització dels individus a marcar, seguiment de la seva reproducció per determinar el moment adequat per a la captura i marcatge, treballs de captura i marcatge i seguiment posterior de les aus marcades i la seva reproducció per confirmar que no hi havia problemes, va ser portat per un gran nombre de col·laboradors distribuïts per les diferents províncies on es van marcar les àguiles calçades. Sense tots ells mai no hauríem arribat fins aquí ni a reunir tota la informació recopilada a partir de la qual aquesta monografia ha estat possible.

La Generalitat Valenciana i la Junta d’Extremadura, a través dels seus tècnics, van col·laborar en la recerca d’individus adequats per al marcatge d’àligues calçades a la regió i van ajudar en el seu marcatge. Volem agrair especialment a Ángel Sánchez, José Antonio Mateos, Domingo Rivera, José María Abad, Toribio Álvarez, Justo Tarreño i José María Casas de la Junta d’Extremadura per la seva col·laboració per marcar les àligues calçades a Extremadura, descarregar i enviar-ne la informació per poder ser emprada al programa Migra.

L’any 2011 els agents forestals Ramón Prades i Ana Llopis (Comunitat Valenciana), i José Francisco Pedreño (agent forestal de la Comunitat de Madrid) van col·laborar en la localització de parelles d’àliga calçada per capturar-les i marcar-les. Igualment, Ignacio García, Gabriel Sierra i Germán Negrete van facilitar la cerca de parelles a Àvila. Arantza Leal, Carlos Ponce i Vicente Urios ens van ajudar al marcatge de Castelló d’aquesta espècie. Enrique Navarro, Manuel Moreno i Paco Bustamante van fer el seguiment necessari per a la recerca d’adults apropiats i van col·laborar en la captura de l’àliga calçada marcada a l’est de Madrid. Emilio Escudero va col·laborar en diverses jornades de camp.

El 2012, en els treballs de recaptura de les àguiles calçades marcades el 2011 amb data-logger va ser d’enorme ajuda el treball de Germán Negrete, Antonio de los Ríos i José Francisco Pedreño (agent forestal de la Comunitat Madrid). Josep Bosch va facilitar la localització de parelles adequades i la seva ajuda va ser imprescindible per capturar l’exemplar marcat el 2012 a Barcelona.

El 2013 van col·laborar en els treballs de captura d’àliga calçada: Ignacio Gámez, Eduardo Miera, Javier Robres, Almudena Leal i Elena Herrero (Àrea de Conservació i Biodiversitat de la Direcció General de Medi Natural) a La Rioja; Juan José Jiménez (Parc Natural Montes de Màlaga), Fernando de la Cruz i Cristóbal Pino (agents de Medi Ambient, Unitat Biogeogràfica núm. 1 de Màlaga), José Antonio Cortés (SEO-Màlaga), Rafael A. Haro (director conservador del Parc Natural Montes de Màlaga) i Pedro Díaz a Màlaga; Manuel Aguilera (FAB) a Osca; Nacho Rodríguez, Benito Fuertes, David Miguélez, Fernando Ortega, L. Alberto Ramos i Héctor Astiárraga (GIA-León) van col·laborar en el treball de recerca d’exemplars per capturar i en les jornades de trampeig a Lleó; María Victoria Jiménez, José Enrique Martínez, José Francisco Calvo, Ramón Ruiz (Departament d’Ecologia i Hidrologia, Grup de Recerca Ecosistemes Mediterranis, Universitat de Múrcia) van dur a terme el treball de cerca d’exemplars per capturar i col·laborar a la jornada de trampeig a Múrcia. José Enrique Martínez, Ester Cerezo i Ainhoa ​​Martínez ens van obrir les portes de casa seva a Múrcia i ens van tractar com si fóssim de la seva família.

El 2014 van col·laborar: Ignacio Gámez i Javier Robres (Àrea de Conservació i Biodiversitat de la Direcció General de Medi Natural del Govern de la Rioja) a La Rioja; Carlos Rodríguez Vigal(director-conservador del Parc Nacional de Cabañeros) i Ángel Gómez Manzaneque (tècnic del Parc Nacional de Cabañeros) a Ciudad Real; Joan Mayol (Servei de Protecció d’Espècies, Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient i Territori del Govern de les Illes Balears), Francesc Lillo i Miquel Àngel Reus (Agents de Medi Ambient, Departament de Medi Natural), Antoni Muñoz, Xisca Cabanellas, Simó Fuster, Eduard Olivieri i Pere Garcias (GOB) van facilitar el treball Mallorca; José Francisco Pedreño, Iván Rodríguez i José Antonio Vallejo (agents forestals de la Comunitat Madrid) a Madrid; José Manuel Sayago (Paratge Natural dels Aiguamolls de l’Odiel, Junta d’Andalusia), Isidro Castaño, Rocío García (agents forestals de la Junta d’Andalusia) i Juan José Valverde (voluntari Aiguamolls de l’Odiel) a Huelva; Carlos González, José Ramón Sánchez, Óscar Rivas (Numenius) i Anna Planella a Lugo.

El 2015 van col·laborar en els treballs de camp: Ignacio Gámez i Javier Robres (Àrea de Conser

vació i Biodiversitat de la Direcció General de Medi Natural del Govern de la Rioja) a la Rioja; Carlos Rodríguez Vigal (Director-Conservador del Parc Nacional de Cabañeros) i Ángel Gómez Manzaneque (Tècnic del Parc Nacional de Cabañeros) a Ciudad Real; José Francisco Pedreño, Iván Rodríguez i José Antonio Vallejo (agents forestals de la Comunitat Madrid) a Madrid; Isidro Castaño, Rocío García (agents forestals de la Junta d’Andalusia) a Huelva; Ramon Prades i Ana Llopis (agents mediambientals Comunitat Valenciana) a Castelló; Fernando de la Cruz (agent de medi ambient d’Andalusia) a Màlaga.

El 2016 vam poder comptar amb l’ajuda d’Ignacio Gámez i Javier Robres (Àrea de Conservació i Biodiversitat de la Direcció General de Medi Natural del Govern de la Rioja) a La Rioja; Carlos Rodríguez Vigal (Director-Conservador del Parc Nacional de Cabañeros) i Ángel Gómez Manzaneque (Tècnic del Parc Nacional de Cabañeros) a Ciudad Real; José Francisco Pedreño, Iván Rodríguez i José Antonio Vallejo (agents forestals de la Comunitat Madrid) a Madrid; Isidro Castaño i Rocío García (agents forestals de la Junta d’Andalusia) a Huelva; Ramon Prades i Ana Llopis (agents mediambientals de la Comunitat Valenciana) a Castelló; Fernando de la Cruz (agent de Medi Ambient d’Andalusia) a Màlaga.

Finalment el 2017 Ángel Gómez Manzaneque (Tècnic del Parc Nacional de Cabañeros), Ángel Arredondo i Miguel Ángel Martínez ens van ajudar per intentar recapturar una àliga calçada amb un emissor que ja havia deixat de funcionar al Parc Nacional de Cabañeros.

Les autoritzacions necessàries per a la captura, marcatge i extracció de mostres de sang de les aus estudiades, i dels permisos d’anellament necessaris van ser expedits per les administracions corresponents de les comunitats autònomes i espais naturals protegits: Direcció General de Gestió del Medi Natural de la Junta d’Andalusia, Institut Aragonès de Gestió Ambiental (INAGA) del Govern de Castell de Aragó, i Espais Naturals de Castella-la Manxa, Direcció General de Medi Natural i Biodiversitat de la Generalitat de Catalunya, Direcció General de Gestió del Medi Natural de la Generalitat Valenciana, Direcció General de Medi Ambient de la Junta d’Extremadura, Direcció Xeral de Conservació de la Natura de la Xunta de Galícia, Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient i Territori del Govern de les Illes Balears, Comunitat de Madrid, Direcció General de Medi Ambient de la Regió de Múrcia, i Ministeri d’Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient. En els casos en què es va treballar dins espais naturals protegits es va comptar amb la corresponent autorització: Parc Natural Montes de Málaga, Parc Nacional de Cabañeros i Parc Natural de la Cimera, Circ i Llacunes de Peñalara (actualment Parc Nacional de la Serra de Guadarrama).

GREFA va facilitar el treball amb part dels mitjans utilitzats per a la captura de les àligues calçades. El sexat amb tècniques genètiques de les àligues calçades va ser realitzat per l’equip del Dr. Javier Pérez-Tris del Departament de Zoologia i Antropologia Física de la Universitat Complutense de Madrid.

Esment també mereixen els centenars de voluntaris que durant anys han col·laborat en els recomptes d’aus al seu pas per l’estret de Gibraltar en el marc del programa Migres, desenvolupat inicialment per SEO/BirdLife i posteriorment per la Fundació Migres. Gràcies aells ha estat possible incorporar tota la informació referent a la migració de les àligues calçades per aquesta important barrera geogràfica.

De la mateixa manera, agrair al banc de dades d’anellament del remet ICONA del Ministeri de Medi Ambient, gestionat actualment per SEO/BirdLife a través de la seva Oficina d’Anellament, especialment a Arantza Leal, per haver facilitat les dades de les recuperacions d’aus amb anelles metàl·liques dels anelladors de les diferents entitats avaladores, GOB); i al banc de dades d’anellament del remet Aranzadi, gestionat per l’Oficina d’Anellament d’Aranzadi, especialment a Ariñe Crespo, per facilitar les dades de les recuperacions disponibles.

El Servei de Vida Silvestre de la Generalitat Valenciana va recopilar i cedir les dades de la mortalitat de l’àliga calçada a la comunitat.

Les excel·lents animacions que ens permeten gaudir del moviment i migració de les àligues calçades les devem a Juan Bécares. Miguel Muñoz va col·laborar a l’edició dels vídeos de marcatge i alliberament.

Volem agrair a més a més el treball de revisió d’aquesta monografia a Blas Molina, Joan Carles del Moral, Pascual López-López i José Enrique Martínez que la van millorar amb els comentaris. Diana de Palacio va revisar la versió

en anglès del resum. I a tot el personal de SEO/BirdLife que sempre hi és i sense el treball del qual no hauríem pogut tirar endavant els projectes en el marc dels quals s’ha obtingut tota la informació i s’han marcat les àligues calçades en què es basa aquesta publicació. Finalment, volem agrair a Juan Carlos del Moral, coordinador de l’Àrea d’Estudi i Seguiment d’Avifauna de SEO/BirdLife, tota la seva feina de coordinació i suport al programa Migra des dels seus inicis, i Carmen Recio, de Fundació Iberdrola España, per defensar i creure des del principi i en tot moment en aquest programa de seguiment d’aus.

Aquesta monografia constitueix la segona publicació tècnica del programa Migra de SEO/BirdLife (www.migraciondeaves.org). Els treballs de captura, marcatge i seguiment i les tasques d’edició i maquetació d’aquesta publicació s’han dut a terme en el marc d’aquest programa, el finançador principal del qual és la Fundació Iberdrola España. A més, s’ha pogut comptar amb la informació de quatre exemplars marcats a Extremadura cedida per la Conselleria de Medi Ambient i Rural, Polítiques Agràries i Territori de la Junta d’Extremadura.